Memòries d'un veterà de la República / Antoni Feli Codina ; [Direcció i coordinació de Xavi Milian i Roc Solà ; Introducció de Xavi Milian ; Epíleg de David Domènech ; Traducció de Xavi Milian]
Feliu i Codina, Antoni


Barcelona : Tigre de Paper : Lo Diable Gros, 2022
710 p. ; 23 cm (Fil roig) 
ISBN 9788418705380

Sabies que l'alcalde de Figueres Abdó Terrades va ser destituït i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia? O que l'inventor del submarí era Narcís Monturiol, un dels primers comunistes catalans? Les "Memòries d'un veterà de la República", dictades des del llit de mort pel republicà federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republicà barceloní El Diluvio. Fil Roig ha compilat i traduït al català aquestes memòries, que són un retrat de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX. A través d'anècdotes i vivències, però sense abandonar el rigor històric, aquestes Memòries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l'aparició del catalanisme i l'articulació de l'esquerra republicana i obrera. Des de l'assassinat d'un empresari per part d'un grup d'obrers fins a l'adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisió dels republicans federalistes entre "intransigents" i "benèvols". Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clavé i el capità general de Catalunya, l'escridassada a Joan Prim a Barcelona, o com un grup liderat per Valentí Almirall va ocupar l'Ajuntament de Barcelona i va llançar el retrat de la reina pel balcó, troben el seu context en aquest volum imprescindible. (Editorial).

Emigració agrària de la Conca de Barberà i les muntanyes de Prades a Reus en el marc del Bienni progressista (1854-1856) / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Foradot. Montblanc, núm. 105 (abril 2018), p. 36-37

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni Progressista (1854-1856) / David Tormo i Benvaent
Tormo i Benavent, David


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 27 (gener 2015), p. 50-60 : il.
Notes.

Trajectòria del cos armat popular conegut com Milícia Nacional (1837-1856) en el marc de la situació política de mitjan segle XIX. El cas del districte de Gandesa (constitució, mobilització, finançament, conflictes) es pot anar seguint a través de la informació que proporcionen les actes de la Diputació Provincial de Tarragona.

La Vaga general de 1855 / Agustí Giralt i Anales
Giralt i Anales, Agustí


En: 186590 Episodis del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona : Edicions del 1979, 2017

Primer any del bienni progressista, algunes aportacions : Barcelona (juny, 1854-1855, juny) / Josep M. Ollé Romeu
Ollé i Romeu, Josep Maria


[Barcelona] : Kit-book Servicios Editoriales, 2018
320 p. ; 29 cm
ISBN 9788494870194

Repàs exhustiu i rigoròs del període que va entre juny de 1854 i juny de 1855, el primer any de l'anomenat Bienni Progressista amb noves aportacions sobre aquest període.

Pelegrí Pomés Miquel : un polític de Santa Coloma de Queralt per descobrir / Guillem Carreras Albareda
Carreras Albareda, Guillem


En: Podall. Montblanc, núm. 4 (2015) , p. 70-75: il. (Història) 
Inclou apèndix amb les intervencions a les Corts. Resums en català, castellà i anglès.

Pelegrí Pomés Miquel (1828 - 1894) Biografia de l' advocat i polític de Santa Coloma de Queralt, que va viure dos dels moments més importants de la seva generació, el Bienni Progressista (1854-1856) i el Sexenni Democràtic (1868-74), com a primera figura política. En aquest estudi s'esbossen els fets més destacats de la seva vida, i presentem dos discursos que pronuncià el 1854 en el Congrés dels Diputats de Madrid.

Progrés i República: Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) / Manuel Lladonosa Vall-llebrera
Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel


Lleida : Pagès, 2018
634 p. ; 24 cm (Guimet, 223) 
ISBN 9788499759692

Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) és un personatge preeminent del republicanisme i de la vida social lleidatana del segle: advocat, professor d'història i geografia de l'Institut de Segon Ensenyament del qual va esdevenir director, polític republicà, diputat a Corts en dos moments cabdals de la vida política espanyola (1854-1856 i 1869-1871), governador civil de Lleida (1868) i Barcelona (1873), director general (Instrucció Pública, registre civil i registre de la propietat i del notariat) el 1873, president de diverses institucions com la Societat Literària i de Belles Arts, degà del Col·legi d'Advocats, dirigent a Lleida del Partit Republicà Democràtic Federal, seguidor de Francesc Pi i Margall, hi trobem les idees bàsiques del republicanisme i, al llarg de la seva vida, el ressò dels corrents polítics, socials i culturals del seu segle. Entre aquests la crida a un regeneracionisme lleidatà, la visió del desplegament creixent de la identitat catalana per a la qual defensava el projecte federal pimargallià i la resposta a la qüestió social. La seva passió republicana s'identificà amb una visió del progrés com a motor de la societat i indicador de la direcció de la història. (Editorial).

La recepció del teatre francès en el Diario de Barcelona durant el període isabelí (1843-1868) / Miquel M. Gibert
Gibert Pujol, Miquel M.


En: Anuari Verdaguer. Barcelona, núm. 13 (2005) , p. 355-389
Notes a peu de pàgina. Fonts hemerogràfiques i bibliografia.

Les Preses en el període entre la primera i la darrera carlinada (1840-1872) / Joan Pagés i Pons
Pagès i Pons, Joan


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot. 1989, [núm. 9] (1990) , p. 131-220 (Articles) 
Font i bibliografia.

El Sistema polític a Lleida durant els anys de consolidació del liberalisme censatari (1843 - 1868) / Josep Maria Pons Altés ; director: Josep Termes i Ardévol
Pons i Altés, Josep Maria


Dirigida per: Termes Ardèvol, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2001
727 p.
Data de defensa 29-06-2001. Mecanografiat (Xerocòpia).

La tesi doctoral estudia el sistema polític liberal entre 1843 i 1868 a la ciutat de Lleida i, secundàriament, a la resta de la Catalunya occidental. Repassa l'inici de l'hegemonia moderada, la disputa pel control de les institucions polítiques i els interessos socials que s'hi defensaven, els integrants dels grups dirigents, els resultats de les eleccions, l'experiència del Bienni Progressista, els límits del liberalisme renovador que governà Lleida de 1858 a 1866, i la posterior crisi de 1868. La investigació desmenteix el tòpic que identifica endarreriment i conservadorisme amb societats que depenien principalment d'activitats agràries, com la lleidatana: una anàlisi detallada hi descobreix una important presència del liberalisme progressista, un gran creixement dels demòcrates, i unes classes populars capaces de mobilitzar-se. En definitiva, l'objectiu de la tesi ha estat avançar en la construcció d'un model de funcionament de l'Estat liberal espanyol.

La Formació del sistema polític a la ciutat de Lleida durant els anys de consolidació del liberalisme censatari: 1843 - 1854 / Josep Maria Pons i Altés
Pons i Altés, Josep Maria


Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra, 1996
217 f.
Treball de recerca. Mecanografiat (xerocòpia).

Milicia Nacional, liberalismo y progresismo: el prototipo leridano en los dos primeros tercios del siglo XIX / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Trienio : ilustración y liberalismo. Revista de Historia. Madrid, núm. 35 (2000) , p. 117-154 (Artículos) 

Pacual Madoz y el derribo de las murallas en el albor del Ensanche de Barcelona / Javier García-Bellido García de Diego, Sara Mangiagalli
García-Bellido García de Diego, Javier


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 14 (2008) , p. 165-205
Notes.

Laureà Figuerola: polític, economista i reformador fill de Calaf, "inventor" de la pesseta / Antón Costas Comesaña
Costas Comesaña, Antón


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 9 (desembre 2001), p. 6-13 : il. (El fil del temps) 

Ara que la pesseta arriba al final de la seva història, és un bon moment per recordar la figura del polític i economista calafí Laureà Figuerola i Ballester (1816-1903). Es tracta d'un personatge clau per entendre la modernització de l'economia, la política i la cultura espanyola de la segona meitat del segle XIX. Va ser, també, un home controvertit i mal vist per alguns sectors catalans, contraris a les seves doctrines lliurecanvistes, la qual cosa ha estès una capa de desconeixement de la seva figura que ja és hora de recuperar.

Garrotada i pastanagada al Penedès (1822-1856) / Manuel Bofarull i Terrades
Bofarull i Terrades, Manuel


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 17 (hivern 2008), p. 26-37 (Miscel·lània) 
Notes. Resum en català i anglès.

Referències documentals sobre personatges de diversos indrets penedesencs afectats per la Guerra Reialista (1822-1829), la primera Guerra Carlina (1833-1840) i el bienni progressista (1854-1856).

El Naixement del municipi de Santa Cristina d'Aro (1854 - 1868) / Jordi Gaitx Moltó, Gerard Fogueras Cordero ; Gerard Bussot i Liñón (Col·l.)
Gaitx i Moltó, Jordi


Santa Cristina d'Aro : Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. Servei de Gestió documental i Arxiu, 2008
106 p. : il. ; 22 cm (Estudis cristinencs, 1) 
Coeditado con: Diputación de Girona.
ISBN 978-84-606-4633-4

Aquest llibre ens permet submergir-nos en l'època dels anys 1854-1868, els quals, des del present, ens apareixen coberts d'una espessa boira que, pàgina a pàgina, es va aclarint. Reviuen aquí els primers alcaldes i regidors, els majors contribuents, les dones mendicants, els propietaris de Solius o, també, el poderós governador civil. Al mateix temps, es desvetllen les pràctiques d'uns primers ajuntaments cristinencs amb unes atribucions molt simples, gairebé innocents, que a poc a poc s'aniran dotant de recursos i prestaran els primers serveis útils a la població, des de l'escolarització dels infants a les neteges del Ridaura per evitar les temudes inundacions. També trobarem aquí l'organització interna de l'ajuntament, la seva subjugació a la Diputació provincial i la manera com va intentar eixamplar, infructuosament, els seus límits de terme, a còpia de manllevar territori als seus veïns de Llagostera i Castell d'Aro.

Església i poder a la Lleida del segle XIX: control i mobilització social / Francesc Closa Salinas
Closa i Salinas, Francesc


Lleida : Universitat de Lleida. Servei de Publicacions, cop. 2003
214 p. (Espai/temps, 44) 
Bibliografia i fonts. Inclou apèndix documental.
ISBN 84-8409-196-1

L'objectiu d'aquest estudi rau en aprofundir, d'una banda, en aquells elements que el bisbe navarrès Pedro Cirilo Uriz i Labayru emprà a mitjans del segle XIX per acondicionar el miserable estat en què es trobava la diòcesi després d'un llarg període de conflictes i manca de pastor espiritual; i d'altra banda, en les relacions que mantingué amb els diversos governs moderats i progressistes tant nacionals com locals. Ambdues circumstàncies el conduïren a replantejar-se el paper que l'església ilerdenca i espanyola havia de jugar en una nova conjuntura històrica, on era patent la pèrdua dels seus tradicionals privilegis i la impossibilitat d'imposar-se per la força de les armes.

Política, sociedad y economía durante el Bienio Progresista: Tarragona (1854 - 1856) / Juan Carlos Buigues Villar; dirigida por M. Antònia Ferrer Bosch
Buigues i Villar, Joan Carles


Dirigida per: Ferrer i Bosch, M. Antònia. Universitat de Barcelona. Departament de Geografia, Història i Filosofia (Tarragona), 1985
283 p. ; 30 cm
Tesi llicenciatura. Bibliografia. Notes.

La Revolució liberal a Barcelona: Política de classes i classes de política / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 10 (1r semestre 2004), p. 11-58 : gràf. (La Ciutat i les revolucions, 1808-1868. I, Les lluites del liberalisme) 
Notes a peu de pàgina.

Acció política dels conservadors liberals catalans: De Martí d'Eixalà a Duran i Bas / Borja de Riquer i Permanyer
Riquer i Permanyer, Borja de


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 6 (Juny 2002), p. 201-215 (Societat, política i cultura a Catalunya, 1830-1880) 
Referències bibliogràfiques.